I have a dream

Se que les emocions , els sentiments , la ràbia i la impotència afloren quan veus i vius coses com l’atemptat de les Rambles. Et colpeixen les imatges , t’obnubila la proximitat. Mal escenari per la raó.

Les Rambles han estat durant els millors anys de la meva vida el meu carrer. Allí se’m  va morir Franco, allí vaig plorar Puig Antich, allí vaig conèixer la meva primera dona, i la  segona i…. els amors somniats viscuts i no viscuts, a les Rambles li dec les passejades amb els meus millors amics, els que hi son i algun que ja no hi és , els millors records i les pitjors nostàlgies. És una experiència compartida amb molta i diversa gent.  Ramblejar.

La ràbia, la impotència, el dolor han colpejat moltes ciutats europees , m´he sentit solidari, respectuós , afectat.  Ara la mort ha colpejat casa meva, casa nostra, de tots , el meu carrer, la gent la nostra gent .   No puc evitar dir ho , les primeres hores m’he sentit sol , ens hem sentit sols. Després molt mal acompanyats. El president del govern espanyol va tardar 24 hores en donar senyals de vida, 45 hores el ministre del interior.  Ens ho vam fer sols i ho vam fer be.  Els mossos han estat exemplars, els nostres representants han estat dignes , ens han informat be i ràpidament. En contrast amb les actituds dels Governs del PP en altres  i aquest atemptat, manipulant  , desinformant i confonent. Cal recordar que segons ells Atocha va ser ETA.??

Les autoritats que ells volen inhabilitar han demostrat un nivell ètic més ben configurat que el dels inhabilitadors.

No som allò que han volgut dir que som, no som el desprestigi amb el que ens volen anular. Ben al contrari   sols ens  en sortim millor , molt millor que mal acompanyats. El mon ho reconeix i la ciutadania ho aplaudeix. Els mossos i els seus responsables polítics son una estructura d’Estat millor que l, Estat que els hi nega l, informació, el reconeixement i fins i tot les convocatòries de mes efectius per lluitar contra la violència terrorista. Som un poble i no tenim por.

No , no tenim por, però no som uns inconscients. Condemnem els atemptats , lamentem i denunciem la manipulació , la baixesa moral, ètica i cívica de gent com Peridis , de diaris com el Pais , el Mundo, la Razon, el Periodico i la Vanguardia que debiliten moralment i políticament a la societat que desinformen. Una societat manipulada , desinformada és una societat més vulnerable. Per sort som un  poble, una nació  amb criteri i voluntat de ser. No tenim por, però desconfiem de tant miserable que ens habita.

Tenim un somni on hem de cabre tots, tots amb les nostres diferencies i identitats.  Un 18 d’agost van matar Federico Garcia Lorca. Dedico a Peridis i a tots els indigents morals la següent cita:

Tal dia com avui en nom de la intolerància, van assassinar Federico Garcia Lorca. El van matar per qui era i per com era. En aquets moments, resulta oportú recordar aquestes paraules seves: «La calle más alegre del mundo, la calle donde viven juntas a la vez las cuatro estaciones del año, la única calle de la tierra que yo desearía que no se acabara nunca, rica en sonidos, abundante de brisas, hermosa de encuentros, antigua de sangre: Rambla de Barcelona.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *