La Sombra del Viento

“Encara recordo  aquella  matinada en que el meu pare em va portar per primera vegada  a visitar el Cementeri dels Llibres Oblidats” Així comença la novel·la mes coneguda de Carlos Ruiz Zafon . Encara recordo la primera vegada que vaig llegir “La Sombra del Viento” l’any 2002, un temps fet de penombres, cels de plom i aigües tèrboles del color del fang. Em va impressionar. Em va descobrir com  els cels de  Barcelona  ploren pel seu passat . Cels ferits de llum i ombres blavinoses concubines d’horitzons rogencs que ens desdibuixen els futurs. Vaig passejar per carrers foscos i humits de totes les humitats. Punyalades de llum em van guiar per racons i places conegudes, vaig viure al Carrer Santa Anna i em va fer somiar  un mon que s’obria  mes enllà de la gola  del Arc Del Teatre. Un mon engolit pel temps  els somnis i les tenebres de  Barcelona.

Anys i  tres llibres després m’he passejat pels carrers  i la memòria dels oblidats i maleits, dels àngels caiguts fundadors de Barcelona , animes que encara avui es perden al  Raval ,  Gòtic o  al barri de la Rivera, protegides per la llarga ombra de Santa Maria del Mar. Esperits ja debilitats que sobreviuen al raser   de l’oblit  i les foscors del castell-presó de Montjuic , amagats entre  les torres del funicular, les fums  i boires espesses de vida i dolor que envoltaven i  ja rarament envolten , el port , Poble Nou i el Somorrostro . Ombres i esperits  s’obren ferits d’olors  a una mar  fosca de tant blava.

“El Laberinto de los Espiritus” tanca la tetralogia de” El Cementerio de los Libros Oblidados” . Encara que nomes fos per l’atmosfera que descriu ja valdria l’esforç  de la lectura i mes per aquells als que ens agrada fotografiar. Les llums , les ombres, la perspectiva dels carres  , la gent  i  les seves  animes viuen en la nostra imaginada mirada. Fotografia pura. Un passatge d’un dels quatre llibres  descriu a  Català Roca buscant llums i ombra , dibuixant la perspectiva de una de les fotos mes  disparades a la nostra ciutat, el  pont de la Casa dels Canonges al Carrer del Bisbe. Pots endevinar però la presencia d’altres- Joan Colom?- fotògrafs oblidats i maleits .D’això va la tetralogia : De maleits i oblidats. Llibres o escriptors  maleits i oblidats.

He retrobat “La Sombra del Viento”,”El juego del Angel” “El prisionero del Cielo” i he tancat amb “el Laberinto de los Espiritus” . He volgut respectar la llengua i l’ordre en que van ser escrits.  M’han donat molt mes del que tenia i esperava. Llegir les quatre entregues de “El Cementerio de los Libros Olvidados” es perspectiva. M’ha tornat una Barcelona, unes imatges , una gent a la que havia oblidat .Tot oblit és una mirada que es perd.

Ara i aquí m’agradaria trobar , descobrir, crear un  secret  Cementiri de les Fotografies Oblidades on poder adoptar una fotografia- millor o pitjor- amb anima per rescatar-la i protegir-la del oblit. En la foscor dels temps hi ha gent que ja ho fa.  Que quedi entre nosaltres : Vull salvar aquesta foto. El que avui veureu no ho podeu contar a ningú, a ningú. Ni als amics, a ningú . Nomes llegim . Mirem.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *